Any nou, vida nova!... una frase molts cops escoltada... els bons propòsits de començaments d'any, que la majoria de vegades es queden en això, solament en una sèrie de bons propòsits.
Per a mi, em comptes d'un sèrie, per aquest any, i desprès de molts de fer esport -crec que vaig trepitjar el meu primer gimnàs sobre les 18 anys... i d'aquell moment ja han passat uns quants...- em quedo solament amb un... crec que ha arribat el moment de fer algun canvi... he fet pesos per a treballar la força i modelar el cos, màquines cardio, per intentar treballar la resistència, activitats dirigides de tot tipus, -sempre i quan no continguessin coreografies!- com l'spinning, tonificació, body pump... i fora del gym, el futbol, el tennis, la natació, la bicicleta... últimament el pàdel... i també durant l'últim estiu em vaig aficionar a fer llargues caminates per la costa barcelonina i tarragonina... suposo que com a continuació natural al caminar ve el caminar depressa, i tot seguit, el córrer... i contagiat per amics i coneguts que tenen el cuc del córrer a la sang... doncs em vaig apuntar al la Sant Silvestre Barcelonesa de Sant Cugat, per córrer el 31 de desembre de 2010.
Confeso que mai a la meva vida m'he penjat un dorsal a la meva samarreta i no he fet cap cursa competitiva -ni la del Corte Inglés!-... es més, crec que des de que estudiava batxillerat no he tornat a córrer més de 5 minuts de forma continua...la poca preparació i el plujós començament de dia, van fer la resta i van acabar de desanimar-me... això si, fent el ferm propòsit d'anar a la propera "Sansi", la del 2011, i en molt millors condicions psico-físiques... i en això estarem immersos durant aquest any, i com a fidel testimoni, aquest bloc, que vol recollir els meus entrenaments, activitats, recull d'articles d'interès, vídeos i parides diverses que se m'acudeixin o trobi per el ciberespai relacionat amb l'apassionant univers del running.
El títol del blog?... una variació - també poètica?- del títol del poema de JV Foix, aquell vellet entranyable que passejava, quan jo era nen, per davant de casa meva, al carrer Major de Sarria, al costat de la famosa pastisseria de la qual era propietari.
També és el lema de la 1/2 Marató de Granollers, un lema que m'inspira quan corro i m'impregna la llibertat de sentir del vent i sol sobre la meva pell... comença l'aventura! ;-)
