5 atletes
5 ironman
5 dies
5 illes
1.131 quilòmetres
Demà comença el gran desafiament... cinc atletes de tot el món han estat seleccionats per fer l’EPIC5.
Josef Ajram, imatge DiR, ultraman i broker, ha estat l’únic atleta de l'estat espanyol convidat a participar en aquest repte solidari.
Els atletes recorreran cada dia 3,8 quilòmetres nedant, 180 quilòmetres en bicicleta i 42,2 quilòmetres corrent durant 5 dies en 5 illes de Hawaii. Un total de més de 1.100 quilòmetres en tan sols 5 dies, i hauran de completar cada illa en 15 hores. “És el repte més important en el qual m’he vist implicat i que hem fa més respecte”, confessa.
Josef Ajram ha acabat 3 ultramans, 5 ironmans i 3 Marathons des Sables i és el primer esportista espanyol que ha acabat competicions tan dures com l’Ultraman de Hawaii i la del Canadà.
“Aquesta iniciativa em posa a prova una vegada més. Hawaii és un marc incomparable, però m’enfronto amb molts handicaps, com fer 5 ironmans seguits amb sol extrem, canvi horari, desplaçament en avió... fets que posen a prova el meu poder de recuperació d’un dia per l’altre.”
La idea original d’EPIC5 és de Jason Lester i és una aventura sense precedents que comença a l’illa de Kauai abans de viatjar en dies consecutius a Oahu, Molokai, Maui i Kona.
Aprofito l'esdeveniment per recuperar l'Informe Robinson protagonitzat per Josef, emés pel Canal+ el gener de 2009:
Aprofitant el llançament del llibre "Córrer o Morir" del gran esportista català Kilian Jornet, rescato una entrevista del setembre de 2010 de la revista DiR Emotions:
Kilian Jornet, “Cada muntanya té alguna cosa especial”
És capaç de córrer més de 38 hores seguides per la muntanya sense dormir, amb dolor a les cames i butllofes als peus. Entrena unes 1.000 hores l’any i, així, als seus 22 anys ha batut tots els récords com a especialista en esports de muntanya.
És un enamorat de la muntanya, tant que quan parla d’ella transmet aquesta passió. “Cada muntanya té alguna cosa especial, quelcom màgic”, diu. “Considero els Pirineus casa meva; als Alps, a Chamonix, intento passar-hi el màxim de temps possible, perquè m’encanta; de Califòrnia em captiva la llum; dels Andes, la cultura… La muntanya és la meva passió, una passió que em van transmetre els meus pares. Vaig començar a esquiar amb dos mesos, i a fer alpinisme només acabar d’aprendre a caminar… Quan tenia 13 anys em vaig iniciar en la competició d’esquí de muntanya, i amb 17 anys vaig començar la competició de cursa. Feia entrenaments durant l’estiu, em va agradar i ara faig el 100% de la temporada d’hivern i el 100% de la temporada d’estiu”, explica Kilian Jornet, qui és capaç de córrer diversos dies seguits fins i tot sense dormir. “M’he arribat a dormir mentre corria, de l’esgotament”, em comenta.
Has dit “esquiar amb dos mesos”?
Sí, vivíem en un refugi de muntanya i, per sortir a jugar, a l’hivern havíem d’agafar els esquís, i a l’estiu sortíem a córrer per la muntanya, així que no teníem moltes més opcions. Si m’agrada més esquiar o córrer? El que m’agrada és la muntanya, i s’ha d’aprofitar tal com està durant les diverses estacions de l’any. Crec que el més important és que els meus pares no ens portaven simplement a la muntanya, sinó que ens van ensenyar a estar-hi dins. La muntanya s’ha de conèixer molt bé i estimar-la per sentir-te bé dins seu.
Com t’entrenes actualment?
La preparació varia segons si és hivern o estiu. A l’hivern entreno amb esquís de muntanya. A l’estiu faig una preparació corrent i amb bicicleta per la carretera. També entreno al gimnàs durant els mesos d’octubre i novembre per fer la preparació de l’hivern. En total són unes 1.000 hores d’entrenament a l’any, això significa una mitjana d’entre 25-30 hores per setmana. En quilòmetres depèn, perquè a la muntanya no és el mateix fer 40 quilòmetres en terrenys amb menys desnivells o en terrenys més tècnics. Ara ja fa tres anys que la preparació física me la faig jo. Estic acabant INEFC i em planifico jo mateix la temporada i vaig modificant l’entrenament en funció del feedback i les sensacions del dia a dia. Cada vegada vas coneixent més el teu cos, com reacciona davant els esforços, com has de recuperar… També és bàsic escoltar-lo i saber què et demana. Sobretot, és important no dir mai “ara em toca fer això”, perquè si no escoltes el cos, sempre t’acaba passant factura.
Com és el teu dia a dia?
El dia a dia canvia molt d’hivern a estiu: a l’hivern, des del novembre fins a l’abril faig esquí de muntanya. Em llevo d’hora, a les 7 h del matí, surto a entrenar a fer una sessió del que toqui (qualitat, intensitat, volum…) i torno a casa a dinar i estudiar. A la tarda, surto durant una hora o hora i mitja per recuperar de forma suau. A l’hivern també és veritat que faig molts viatges: els dilluns, dimarts i dimecres estic a Font Romeu —on vaig néixer i on visc—; els dijous agafo l’avió per fer la cursa; els divendres i dissabtes faig reconeixement de la cursa; els diumenges faig la competició i torno cap a casa. I així cada cap de setmana des del gener fins a l’abril.
Quines són les característiques que ha de tenir un campió del món muntanya?
Sobretot s’han de tenir unes bones condicions fisiològiques, és a dir, una capacitat de transportar oxigen molt alta, una bona resistència, capacitat d’anar molt ràpid durant molt de temps… i també molta capacitat mental. En una cursa de més de 20 quilòmetres has d’estar molt fort físicament, però el que marca la diferència és el fet de saber aguantar el dolor i tenir la motivació d’aguantar corrent tantes hores seguides. Millorar el físic és més fàcil, però en el pla psicològic no està tan clar el que s’ha de fer, no hi ha regles. Per exemple, sembla que no pots més i quan estàs a punt d’arribar a la meta corres més que abans. En la llarga distància has d’escoltar-te i veure el que et motiva. De moment, gaudeixo corrent, gaudeixo entrenant i no veig la meva vida sense la muntanya. A la muntanya, sempre hi estaré lligat. No se sap si podré aguantar molts anys l’alt nivell, però més que físicament crec que és una qüestió de tenir ganes, de seguir entrenant. El dia que deixi de gaudir de l’entrenament, pensaré a fer una altra cosa.
Avui a les 6.30 h. en peu... toca la Cursa del Corte Inglés 2011... cursa lúdic-festiva "ande las haiga".... preparar-se i tren des de Cubelles a BCN-Passeig de Gràcia... sense perdre temps, a les 9.00 h. entrada per canviar-me i deixar- els trastos al DiR Eixample... i.. horreur!... moviment intestinals descontrolats!!!...comencem bé... res.. passem pel WC a tota pastilla... queden 20 minuts per a la sortida des de Passeig de Gràcia/ Gran Via i jo encara amb els pantalons pels turmells!... vinga tio.. cagando leches cap a la sortida!!! (i mai millor dit! ;-)
Bé... desprès ja amb mig kilo menys de pes i de 5 minuts de cursa d'escalfament, passo els controls dels corredors amb xip, entrada al meu calaix de sortida.. em discuteixo amb una senyora que es fica entre les tanques de protecció per colar-se ella i el seu cotxet! portant-se a la penya per davant... i ja de pas, un cop oberta l'escletxa, uns quants més sense xip que es colen... i més... i més... tranquil·litat, relaxa't.. no escanyis ningú.. .i BANG! sortida de la cursa...cap a l'estadi olímpic!.... serà un bon entrenament per a la Cursa Bombers del proper cap de setmana!
Cursa El Corte Inglés 2011
La 33a edició de la tradicional Cursa d'El Corte Inglés es va disputar aquest diumenge a Barcelona sobre el seu habitual recorregut urbà. La cursa va ser un èxit de participació amb més de 58.000 atletes. Aquest és el programa especial que es va emetre per Esport3 amb motiu de la cursa.
Barcelona per l'esport a la Cursa d'El Corte Inglés
Més de cinquanta-vuit mil corredors van participar, el diumenge 3 d'abril, a la Cursa d'El Corte Inglés, la més important d'Europa, i que enguany complia 33 anys.
Una cursa d'èxit
Aquest any han estat 58.847 els participants en la Cursa d'El Corte Inglés, que continua sent la més multitudinària d'Europa i que manté el caliu de sempre des del 1979. Aquell any es va fer per primera vegada i de seguida es va convertir en el paradigma de les curses populars.
Què motiva una persona a córrer 42 quilòmetres seguits sense buscar la glòria dels guanyadors, ni els premis, ni el reconeixement? El vídeo fa un seguiment de la Marató de Barcelona del 6 de març, que ja es considera una de les curses més importants d'Europa.
Gran èxit de l'entrenament previ a la Marató de Barcelona amb Josef Ajram.
El passat 26 de febrer va tenir lloc un entrenament pre-marató DiR amb l'ultra-man Josef Ajram que ara és imatge DiR. La Iolanda López que repta a Josef per una bona causa com recollir fons per a la fundació AFANOC, una fundació dedicada a ajudar a nens i nenes malalts de càncer i les seves families, també estava present i va participar amb tot el seu entusiasme.
Setanta corredors van participar en aquest entrenament amb la seva samarreta Run With Us i van compartir amb Josef els seus dubtes i il·lusions davant aquest nou repte de la marató del dia 6 de març.
Diumenge al matí, Barcelona acollirà la 33a edició de la seva marató. Seran 15.000 corredors que certificaran que la cursa s'ha convertit en una de les maratons més importants d'Europa, ja que en els últims cinc anys ha tingut un creixement meteòric.
TV3: "Una Marató històrica" (1:34)
La Marató de Barcelona ha viscut una edició històrica amb rècord de participació. En aquest vídeo podem veure com ha anat la jornada.
TV3: "Marató de Barcelona" (24:04)
Amb la presència de més de 15.000 atletes, aquest diumenge s'ha corregut pels carrers de Barcelona l'edició de l'any 2011 de la Marató de Barcelona. En aquest vídeo podreu veure els resum dels millors moments de la jornada.
Aquest atleta que ja pentina canes acaba d'entrar en el llibre guiness dels rècords per ser el primer que disputa 365 maratons en un any, un al dia. Es diu Stefan Engels, ésbelga i als seus 49 anys s'ha convertit en tot un marathon man. El seu record l'ha rematat al nostre país, a Barcelona, amb notari i tot.