Kilian Jornet, “Cada muntanya té alguna cosa especial”
És un enamorat de la muntanya, tant que quan parla d’ella transmet aquesta passió. “Cada muntanya té alguna cosa especial, quelcom màgic”, diu. “Considero els Pirineus casa meva; als Alps, a Chamonix, intento passar-hi el màxim de temps possible, perquè m’encanta; de Califòrnia em captiva la llum; dels Andes, la cultura… La muntanya és la meva passió, una passió que em van transmetre els meus pares. Vaig començar a esquiar amb dos mesos, i a fer alpinisme només acabar d’aprendre a caminar… Quan tenia 13 anys em vaig iniciar en la competició d’esquí de muntanya, i amb 17 anys vaig començar la competició de cursa. Feia entrenaments durant l’estiu, em va agradar i ara faig el 100% de la temporada d’hivern i el 100% de la temporada d’estiu”, explica Kilian Jornet, qui és capaç de córrer diversos dies seguits fins i tot sense dormir. “M’he arribat a dormir mentre corria, de l’esgotament”, em comenta.
Has dit “esquiar amb dos mesos”?
Sí, vivíem en un refugi de muntanya i, per sortir a jugar, a l’hivern havíem d’agafar els esquís, i a l’estiu sortíem a córrer per la muntanya, així que no teníem moltes més opcions. Si m’agrada més esquiar o córrer? El que m’agrada és la muntanya, i s’ha d’aprofitar tal com està durant les diverses estacions de l’any. Crec que el més important és que els meus pares no ens portaven simplement a la muntanya, sinó que ens van ensenyar a estar-hi dins. La muntanya s’ha de conèixer molt bé i estimar-la per sentir-te bé dins seu.
Com t’entrenes actualment?
La preparació varia segons si és hivern o estiu. A l’hivern entreno amb esquís de muntanya. A l’estiu faig una preparació corrent i amb bicicleta per la carretera. També entreno al gimnàs durant els mesos d’octubre i novembre per fer la preparació de l’hivern. En total són unes 1.000 hores d’entrenament a l’any, això significa una mitjana d’entre 25-30 hores per setmana. En quilòmetres depèn, perquè a la muntanya no és el mateix fer 40 quilòmetres en terrenys amb menys desnivells o en terrenys més tècnics. Ara ja fa tres anys que la preparació física me la faig jo. Estic acabant INEFC i em planifico jo mateix la temporada i vaig modificant l’entrenament en funció del feedback i les sensacions del dia a dia. Cada vegada vas coneixent més el teu cos, com reacciona davant els esforços, com has de recuperar… També és bàsic escoltar-lo i saber què et demana. Sobretot, és important no dir mai “ara em toca fer això”, perquè si no escoltes el cos, sempre t’acaba passant factura.
Com és el teu dia a dia?
El dia a dia canvia molt d’hivern a estiu: a l’hivern, des del novembre fins a l’abril faig esquí de muntanya. Em llevo d’hora, a les 7 h del matí, surto a entrenar a fer una sessió del que toqui (qualitat, intensitat, volum…) i torno a casa a dinar i estudiar. A la tarda, surto durant una hora o hora i mitja per recuperar de forma suau. A l’hivern també és veritat que faig molts viatges: els dilluns, dimarts i dimecres estic a Font Romeu —on vaig néixer i on visc—; els dijous agafo l’avió per fer la cursa; els divendres i dissabtes faig reconeixement de la cursa; els diumenges faig la competició i torno cap a casa. I així cada cap de setmana des del gener fins a l’abril.
Quines són les característiques que ha de tenir un campió del món muntanya?
Sobretot s’han de tenir unes bones condicions fisiològiques, és a dir, una capacitat de transportar oxigen molt alta, una bona resistència, capacitat d’anar molt ràpid durant molt de temps… i també molta capacitat mental. En una cursa de més de 20 quilòmetres has d’estar molt fort físicament, però el que marca la diferència és el fet de saber aguantar el dolor i tenir la motivació d’aguantar corrent tantes hores seguides. Millorar el físic és més fàcil, però en el pla psicològic no està tan clar el que s’ha de fer, no hi ha regles. Per exemple, sembla que no pots més i quan estàs a punt d’arribar a la meta corres més que abans. En la llarga distància has d’escoltar-te i veure el que et motiva. De moment, gaudeixo corrent, gaudeixo entrenant i no veig la meva vida sense la muntanya. A la muntanya, sempre hi estaré lligat. No se sap si podré aguantar molts anys l’alt nivell, però més que físicament crec que és una qüestió de tenir ganes, de seguir entrenant. El dia que deixi de gaudir de l’entrenament, pensaré a fer una altra cosa.
